Motors Culturals

Durant la xarrada-col·loqui que es va celebrar fa poc a Beseit es va posar de manifest l’important paper que juguen les associacions locals i comarcals com a motors culturals. Un paper destacat que els ajuntaments i els consells comarcals acostumen a infravalorar, la qual cosa es traduïx en ajudes públiques esporàdiques, gairebé sempre cicateres i poc puntuals. Per això sorprén que, a pesar de comptar amb tan escassos recursos, les AACC siguen capaces de generar tantes activitats i d’un nivell tan acceptable. La pena és que, per causa de la incomunicació, i de la poca divulgació que se’n fa, eixes activitats difícilment superen l’àmbit municipal.

Evidentment, en eixe aspecte influïx moltíssim que els propis organitzadors tampoc les valoren prou. Perqué, a l’igual que passe amb les exposicions, los tallers, les contractacions, i en tantes altres coses, ¿no serie més lògic, i més gratificant, que les obres de teatre que representen los propis associats es pugueren exportar a altres viles? Pensem-hi…, perquè està clar que caldrie optimitzar esforços i recursos. I per això a Beseit vam recuperar la vella idea de constituir una coordinadora comarcal. I vam tornar a proposar que convindrie que fore la institució comarcal la que assumire eixe paper creant una oficina, depenent de la conselleria de cultura, amb la missió de concentrar i distribuir entre les associacions la informació generada per elles mateixes, de facilitar informació puntual sobre ajudes i subvencions, i d’orientar i ajudar en los tràmits burocràtics. En tal sentit, fa algun temps que l’Associació Cultural del Matarranya va prendre la iniciativa.

Però el cert és que, amb los mitjans i la infrastructura de qué dispose el Consell Comarcal, solament es necessitarie una persona dinàmica, motivada i amb voluntat de fer les coses bé. Fins i tot desplaçant-se als pobles per a arreplegar la informació i per a oferir col·laboració. Tal decisió redundarie en benefici d’un bé comú tan important com és la cultura. Perquè, si, com es va dir a Beseit, la cultura és vida, un poble cult és un poble viu. I solament aquells pobles que es mantenen vius poden encarar el futur amb optimisme.

J. A. Carrégalo - Article Viles i Gents