diumenge, de juny 29, 2008

Jotes i investigació

En un article de La Comarca signat per Marc Martí al mes de maig que titulava “Jotas e investigación” donava notícia que el grup de jotes de Nonasp Mare de Déu de les Dos Aigües realitzava una important recerca del folklore de la seua vila. La directora del grup, Laura Satué, argumentava que comptaven amb un ampli repertori de jotes cantades en català que han recopilat de la memòria oral de la gent més gran de la població.
En el doble CD Sons del Matarranya, on hi va col·laborar, aquest grup interpretava mitja dotzena de jotes de ronda molt comuns en tot el Matarranya. Aquesta investigació sobre la música tradicional també els ha dut a recuperar altres gèneres musicals i incorporar-les en el seu repertori, concretament un pasdoble i una havanera de Nonasp. La mateixa directora de l’agrupació, que escriu jotes en català, va guanyar l’any passat el concurs d’aquesta modalitat convocat per l’Ajuntament de Saragossa, compartint el premi amb José Miguel Gràcia. D’aquesta música tradicional en català hi ha molta recuperada, només cal consultar el Cançoner de “Lo Molinar”, on tenim una gran quantitat de jotes i altres gèneres amb les corresponents transcripcions musicals.
Però és important que aquestes agrupacions folklòriques les integren en els seus repertoris i que seguisquen investigant perquè sempre ixen nous materials. Les Corals del Matarranya n’és un altre exemple prou exitós d’aquesta recerca i interpretació.
Encara recordo la primera jota en català que vaig recuperar a la meua vila, ara fa trenta anys, cantada pel tio Júlio Sancho, mesclada amb un cant carlí que descrivia l’atac dels carlins a Gandesa al segle XIX, una troballa excepcional en el cançoner matarranyenc.
Per altra banda, ens entristeix quan la Laura Satué, en l’article, diu que l’agrupació només interpreta cançons en català quan actuen a La Franja o a Catalunya, on reben moltes felicitacions per aquesta iniciativa, però mai a les viles aragoneses de llengua castellana per por d’haver d’eixir corrents. Quina pena i quina desgràcia per a una agrupació folklòrica l’haver d’amagar la pròpia identitat cultural!

+ Informació: Viles i Gents
0 Comentaris